WARNING: This website is obsolete! Please follow this link to get to the new Einstein@Home website!

La recerca de Ràdio Púlsars per Einstein@Home a Arecibo: Tema 7

Translations
English
Deutsch
Català
Español

Que podem aprendre dels ràdio púlsars?

[anterior] [inici] [següent]
 

Des del seu descobriment el 1967 per Jocelyn Bell i Anthony Hewish a Cambridge, Regne Unit, els ràdio púlsars són un dels camps més emocionants de la investigació astronòmica. Encara que no existeix una comprensió bàsica de com treballen, molts detalls dels processos físics encara no han estat determinats. Per exemple: quantes partícules carregades són accelerades per el camp magnètic ultra-fort? Quin tipus de partícules són? Exactament, com es mouen? A quina distància de la superfície de l'estrella de neutrons es va crear la radiació que els observatoris detecten?

I més misteris estan enterrats sota de la superfície: quina és la composició de l'interior d'aquest objecte? Hi ha un nucli que consisteix no en neutrons però si en els seus constituents, els quarks? El nostre nou projecte hauria d'ajudar a respondre aquestes preguntes. A més, aquests fascinants objectes no només són d'interès per als astrofísics, sinó també per els físics nuclears i de partícules.

Els astrònoms estaran interessats en la nova informació sobre la la població de púlsars, i per tant de les estrelles de neutrons, com a restes de les explosions de supernoves. És correcta la comprensió actual o hi ha un excedent de púlsars de sistemes binaris o dels que van ser expulsats de les seves parelles a través de les asimetries en que les estrelles acaben explotan? Amb aquesta informació, els models de supernova poden ser provats o refinats, el que, en definitiva, ens diu com de forta és l'emissió d'ones gravitatòries d'aquests esdeveniments i com aquests senyals han d' estar formats.

Pulsar model
Les estrelles de neutrons tenen una superfície molt calenta i una gran brillantor en raigs-X. El seu fort camp magnètic accelera partícules que emeten gairebé en totes les freqüéncies des de ràdio fins als raigs gamma (blau cel).

 
Crab Nebula
La Nebulosa del Cranc — les restes de l'explosió d'una estrella, que va ser vista a la Terra com una supernova el 1054 A.D., utilitza l'energia de la radiació d'un púlsar en el seu centre.
Crèdit: NASA, ESA and Allison Loll/Jeff Hester (Arizona State University). Agraïment: Davide De Martin
 

Darrera actualització el 19 de Decembre del 2009





This material is based upon work supported by the National Science Foundation (NSF) under Grants PHY-1104902, PHY-1104617 and PHY-1105572 and by the Max Planck Gesellschaft (MPG). Any opinions, findings, and conclusions or recommendations expressed in this material are those of the investigators and do not necessarily reflect the views of the NSF or the MPG.

Copyright © 2024 Einstein@Home